MARC GASOL-MEMPHIS BLUES AGAIN

PortadaGasol2

(Article publicat a la revista Esforç, juny 2009)

Finalitzada ja la temporada regular de l’NBA, i amb el seu equip, els Memphis Grizzlies, fora dels play-offs, Marc Gasol, un dels millors basquetbolistes sorgits al nostre país, ha tornat a casa per gaudir d’un merescudes vacances. Abans però de prendre’s un període de descans, el mitjà dels Gasol va voler repassar amb Esforç el que ha estat la seva primera temporada a la millor lliga de basquetbol del món.
Tot i que els Grizzlies continuen sent un dels pitjors equips de la competició, a nivell personal podríem qualificar d’excel•lent aquest primer any de Marc Gasol als Estats Units. El pivot de Sant Boi no només és un fixa en el quintet inicial dels Grizzles, sinó que ha sumat una mitja de 11,9 punts i 7,4 rebots per partit, estadístiques molt semblants a les que va signar el seu germà en l’any que va debutar a l’NBA. Grans actuacions que el van dur a participar a l’All Star Weekend disputat a Phoenix i a estar inclòs en el segon quintet dels millors debutants, juntament amb el seu company Rudy Fernández. Tot i així, aquest tros d’humanitat de 2,16 metres d’alçada i 120 quilos de pes, no li dóna gaire importància a aquestes qüestions numèriques i reconeixements personals, i l’únic que actualment té al cap és fer dels Grizzlies un equip respectat dins de la competició en un futur no gaire llunyà.

Quina valoració fas de la temporada?
“Positiva. És veritat que l’inici va ser molt dur, donant una imatge d’equip en què semblava que anàvem tots molt perduts. Però amb el canvi d’entrenador va anar tot a millor, i estic molt satisfet amb com hem finalitzat la temporada”.

Com bé comentes, la primera part de la temporada va ser molt dura. Va haver-hi algun moment en què penessis que havies pres la decisió equivocada marxant a Memphis?“No. Jo ja sabia a on anava. En Pau va estar set anys jugant a Memphis, i en Juan Carlos Navarro va estar-hi la temporada passada. Evidentment, fins que no hi ets allà no saps ben bé com van les coses realment, però jo estic molt satisfet”.

Sou un equip molt jove. Creus que els Memphis Grizzlies sou un projecte de futur?
“Totalment, si no hi cregués no hi seria. És un equip on hi ha molt talent, però tot i així hem de treballar molt per acabar de polir alguns aspectes, i no només hem refereixo a facetes del nostre joc, sinó també com a persones i com a grup”.

Després de tots els anys que va estar el teu germà allà, ser un Gasol a Memphis t’ha beneficiat o t’ha aportat més pressió?
“És com tot, té els seus pros i les seves contres. És cert que en un inici, després del que el Pau va fer allà, estaràs més al centre d’atenció, però una vegada comences a jugar si ho fas bé t’elogiaran i si ho fas malament et criticaran com a tothom. A més, la gent ha entès perfectament que jo sóc un jugador completament diferent al Pau”.

Abans d’anunciar que marxaves a l’NBA tenies els millors equips europeus darrere teu. Mai t’has penedit de no haver-te quedat un any més i lluitar per títols com la lliga ACB o la Eurolliga?
“No. Des del principi tenia molt clar que el que volia era jugar a l’NBA. És cert que molts equips espanyols van apostar molt fort per mi, però jo sempre vaig ser sincers amb ells i els hi vaig dir que la meva prioritat era l’NBA i que si arribava una bona oferta d’allà on em garantissin que jugaria minuts marxaria. Jugar a l’NBA és un somni que tinc des de petit. No tothom hi arriba, així que quan es presenta l’oportunitat l’has d’aprofitar”.

Foto: Oriol RocaEls teus drets com a jugador a l’NBA els tenien els Lakers, però els van cedir als Grizzlies després que fitxessin al teu germà. Creus que t’ha beneficiat haver aterrat a un equip amb unes aspiracions molt menors, i així poder gaudir de més minuts i anar-te formant com a jugador NBA?
“Tot té la seva vesant positiva i negativa. Quan jugues a un equip petit gaudeixes de més minuts però has de ser molt més regular. Per l’altra banda, quan estàs a un equip gran disposes de menys minuts però si ho fas bé tens més repercussió. Tot depèn de com t’ho miris. Està clar que com a ciutat Memphis no és Los Angeles, és una ciutat molt més tranquil•la i on es viu molt bé”.

T’agrada viure a Memphis?
“No és Barcelona ni Girona, però és una ciutat que per el ritme de vida que tenim els jugadors de l’NBA és ideal”.

Què és el que més t’ha sorprès d’aquest ritme de vida al que has fet referència?
“Els viatges. Et passes tota la temporada entrenant, jugant i viatjant. Al principi, quan vas d’una costa a una altra, se’t fa molt dur aspectes com el jet-lag, però al final t’hi acabes acostumant”.

Què és el que més trobes a faltar de casa?
“El dia a dia. La família, poder anar a fer un cafè a sota de casa, anar a veure el futbol amb els amics”.

Parlant de futbol. Sempre s’ha dit que els Gasol sou de l’Espanyol?
“Sóc dels equips de Barcelona. És cert que el meu avi era de l’Espanyol i sempre ens portava a Sarrià, així que a l’Espanyol li tinc una estima especial. Però per altra banda jo vaig estar jugant al Barça des dels 12 anys, durant dos anys vaig dinar cada dia a la masia, he crescut a la casa, així que també m’estimo molt al Barça. Com he dit, sense ser fanàtic de cap dels dos, sempre vull que guanyin els equips de Barcelona”

Ara que tens experiència ACB i NBA, quines diries que són les principals diferències entre totes dues?
“Més que en temes tècnics, la principal diferència és en aspectes físics. A Europa es treballa molt la tècnica, i crec que en aquest àmbit som més complerts, però ells treballen molt el físic i en això sí que no hi ha color. Allà li donen molta importància al nivell físic i tenen unes instal•lacions per treballar –hi tant individualment com en grup impressionants que no he vist en cap equip europeu”.

 Les lluites sota la cistella allà son duríssimes. Quin ha estat el rival que més difícil t’ho ha posat?
“Hi ha els clàssic, el Shaquille O’Neal, el Tim Duncan, el Yao Ming o el Dwight Howard. He tingut la sort de jugar molts partits de titular i poder-me enfrontar a tots aquests grans jugadors. Però, per altra banda, quan jugues contra ells estàs tant motivat que és difícil que et surti un mal partit. Pel contrari et trobes amb pivots més mòbils com l’Al Jefferson dels Milwauke Bucks o en Zach Randolph dels Clippers que encaren molt bé el defensor, poden jugar tant de cara com d’esquenes a tu i són molt difícils de parar. Encara que els hagis estudiat i sàpigues quins són els seus moviments, que un va per la dreta i l’altre per l’esquerra, te l’acaben ficant”.

Has citat a noms com Shaquille O’Neal o Tim Duncan que ja són llegendes. Al tindre davant jugadors que deurien ser els teus ídols de petit, ets vas sentir cohibit les primeres vegades que t’hi vas enfrontar?
“No, quan surts a la pista t’oblides d’aquestes coses. Jo tinc la sort de conèixer el Shaq des de fa anys. Aquesta temporada hem coincidit cinc o sis vegades fora de la canxa i és una gran persona. Dintre de la pista és un jugador que intimida, però és que aquest és el seu paper, superar-te pel seu físic”.

Has estat inclòs dintre del segon quintet dels millors rookies de l’any. Imagino que personalment deu d’haver estat una satisfacció.
“Sí, està bé,però no deixa de ser un reconeixement individual. Allà li donen molta importància a aquestes coses i a les estadístiques, però ells són americans i jo li dono més valor a altres aspectes”.

Foto: Oriol RpcaJuntament amb tu va marxar cap a l’NBA el Rudy Fernández. Què opines de la seva temporada?
“Molt bona. El Rudy tenia una situació més complicada que la meva. Ell està en un equip més exigent que el meu i sortia des de la banqueta, que sempre és més complicat que fer-ho de titular. Però no només això, sinó que ell sortia darrere del jugador franquícia de l’equip com és Brandon Roy. Crec que ho ha fet sensacional i estic convençut que l’any que ve serà un peça clau dintre del seu equip”.

Tot sembla indicar que la propera temporada també tindreu per allà el Ricky Rubio. Creus que ha pres la decisió més encertada?
“Estar o no preparat per fer el salt és una sensació molt personal. La gent que t’envolta et pot aconsellar, però tu ets el que surt a la pista a jugar i ningú millor que tu sap com et sents o si estàs preparat per donar aquest pas. El Ricky té una virtut que molt poca gent té als 18 anys, i és que és molt madur, i aquest punt de maduresa és molt important a l’NBA. Òbviament haurà de treballar en l’aspecte físic, però mentalment està preparat. El Ricky ja ha format part d’un vestidor ple d’estrelles com és el de la selecció espanyola i amb un any, no és que hagi pres el control, però sí que s’ha integrat perfectament dintre d’aquesta plantilla formada per alguns dels millors jugadors del món”.

Sembla que hi ha molta expectació al voltant del Ricky Rubio als Estats Units?
“És cert. Allà tothom té molta curiositat per saber què podrà fer en Ricky a l’NBA i crec que ell ha d’aprofitar aquesta circumstància”.

Els Gasol sou tres germans en Pau, tu i l’Adrià, que és el més petit i també juga a bàsquet. Com li va pels Estats Units?
“Bé. Aquest any ha jugat a l’equip del seu institut com a jugador de primer any, i també ha fet atletisme”.

Hi haurà un tercer Gasol a l’NBA?
“Ja veurem. A aquestes edats s’ha de tenir molta paciència. Nosaltres li hem posat les coses molt complicades, perquè amb el Pau i amb mi jugant a l’NBA sembla que sigui molt fàcil arribar-hi, quan justament és tot el contrari. A aquestes edats el que has de fer és passar-t’ho bé, i si finalment descobreixes que vols dedicar-te al bàsquet anar pas a pas”.

El teu germà va comentar que seria bonic poder retirar-se al Barça. Tu tot just has començat la teva carrera a l’NBA, però has pensat en algun moment en quelcom semblant?
“Jo acabo de començar. El Pau porta set anys allà, ell ara té 29 i ho veu tot des d’una altra perspectiva. Però he crescut a Barcelona i la Eurolliga sempre estarà allà. I sí que m’agradaria ser en un futur un referent en un equip d’Eurolliga”.

I en un futur més proper. Et veus seguint les passes del teu germà i donar el salt a un equip més competitiu dins de l’NBA?
“Les esperances són apostar per Memphis i que l’equip pugui créixer. Si això no arriba haurem de plantejar-nos la situació, però la meva il•lusió és que aquest equip vagi a més, i això no depèn exclusivament dels jugadors. S’han d’invertir molts diners i s’ha de produir tot un seguit de circumstàncies que facin dels Grizzlies un equip millor. Una de les claus es aconseguir que vinguin jugadors amb experiència. Els Grizzlies sempre han tingut bons jugadors joves, però falten jugadors experimentats. El problema és que aquesta mena de jugadors, els agents lliures, no volen vindre a viure a Memphis perquè a diferència de ciutats més importants com Los Angeles o Nova York és un mercat petit, i nosaltres necessitem a gent que es senti identificada amb l’equip i la ciutat, sino val més que no hi vinguin”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s