LOQUILLO- BASKETBALL STAR

Jóvenes Airados

Jóvenes Airados

(*Nota: Aquesta entrevista li vaig realitzar al Loquillo dins de la secció Rock Zone del programa “Primer Toc” de RAC1)

Ha explicat en més d’una ocasió, que va ser una hepatitis la que el va portar a jugar  bàsquet. Una malaltia que amb 12 o 13 anys el va tenir tres mesos al llit. Quan es va recuperar, aquell nen a qui encara tothom anomenava José María Sanz ja feia gairebé un metre noranta. Després d’uns primers passos a l’equip del seu barri, el grup Barna, es va incorporar a les files del llegendari equip del Col·legi Alpe, d’on van sorgir algunes de les més grans figures del basquet a casa nostra. D’allà va passar al Laietà, el Barça, el Cotonificio i el Mataró. Però aleshores, José Maria Sanz, ja era més conegut com Loquillo, i havia passat de ser una promesa del bàsquet a ser una estrella del rock. Trenta anys després, el Loco ret homenatge al seu nou disc, Balmoral, als que van ser els seus companys de vestidor.

 Fa un mes vas rodar el videoclip de la cançó “Memoria de Jóvenes Airados”, corresponent al teu darrer disc, “Balmoral”. En ell se’t pot veure jugar un partit de bàsquet amb llegendes d’aquest esport com l’Epi, l’Andrés Jiménez, el Nacho Solozábal, el Manolo Flores, l’Agustín Cuesta i el Javier Mendiburu. Es tracta del teu homenatge a tota aquella generació de grans jugadors de bàsquet?
“Sí, és un homenatge a la valentia que van demostrar tots aquells jugadors. Uns jugadors que partint de zero, jugant a un esport que en aquell moment era minoritari i gens un mediàtic, amb uns contractes que no tenen res a veure amb els d’ara,  es van plantar l’any 1984 a la final de les Olimpíades de Los Angeles i van guanyar una medalla de plata jugant contra una de les millors seleccions de bàsquet que han tingut mai els Estats Units, on no oblidem que hi jugava en Michael Jordan. Amb el pas del temps, i si ho analitzem bé, ens donarem compte que allò va ser el més important que li ha passat mai al bàsquet estatal, i si avui en dia jugadors com Pau Gasol o Rudy Fernández triomfen allà, és gracies a aquesta generació. Ells van situar el bàsquet a un nivell més alt, competint amb el futbol, vivint la primera època daurada del bàsquet a casa nostra”.

Mític equip del Col·legi Alpe amb Epi, Sibilio, Solozabal i Loquillo

Mític equip del Col·legi Alpe amb Epi, Sibilio, Solozabal i Loquillo

Potser molta gent no ho sap, però, abans de convertir-te en una estrella del rock, tu vas ser company de vestidor de molts d’aquest jugadors.
“Així és. Jo vaig tenir la sort de poder jugar a bàsquet amb molts d’ells. El meu primer equip va ser al Col·legi Alpe de Barcelona on vaig coincidir amb l’Epi, el Nacho Solozábal i el Chicho Sibilio. D’allà vaig passar, gràcies a la “Operación Altura”, al Barça, l’equip on jugava el Manolo Flores, i després vaig jugar al mític Cotonificio de Badalona on estaven l’Andrés Jiménez, el Javier Mendiburu i l’Agustín Cuesta, un equip entrenat per un entrenador molt jove aleshores anomenat Aito García Reneses”.

Va haver-hi algun moment en el que vas haver d’escollir entre el bàsquet i la música?
“Va ser una mica una coincidència de diverses coses. Jo estava a mitges entre el juvenil i el primer equip del Cotonificio i vaig rebre una oferta per jugar al primer equip del Mataró, que en aquells moments estava a segona divisió. Vaig pensar que el millor per a mi seria agafar experiència com a titular en un equip de segona divisió per després tornar al Cotonificio. El problema va ser que a Mataró només vaig durar quatre mesos. Va ser aleshores quan  vaig decidir dedicar-me exclusivament a la música. Això sense oblidar-nos que en aquells temps hi havia una cosa que es deia servei militar obligatori, i a mi em va tocar passar-me dos anys a la Marina. I dos anys inactiu en el món de l’esport és molt de temps. Només els que eren uns fora de sèrie tenien alguna opció de lliurar-se del servei militar, i aquest no era el meu cas”.

 Crec que estàs sent una mica modest. L’Epi ha comentat en més d’una ocasió que si haguessis dedicat les mateixes hores al bàsquet que a la música hauries arribat a professional.
“Jo era un noi de 1,93 metres al que Aito el feia jugar de base, una cosa molt estranya en aquella època. Però si us fixeu, a excepció del Nacho, a l’Aito sempre li han agradat els bases alts, que superin el metre noranta, jugadors com el Montero o més recentment el mateix Ricky Rubio. I sí, jo era un base alt amb certes qualitats, però no sé si en la meva evolució com a jugador hagués millorat. De totes maneres, mai m’he plantejat què hagués estat de la meva vida d’haver-me dedicat al bàsquet”.

Super Epi. Culpable de que tothom conegui a José María Sanz com Loquillo.

Super Epi. Culpable de que tothom conegui a José María Sanz com Loquillo.

Ara que parlàvem de l’Epi, una de les altres curiositats que poc gent sap és que va ser ell qui et va batejar com a Loquillo.
“Sobre això s’han explicat infinitat d’històries diferents. Quan jo jugava al Col·legi Alpe portava una caçadora amb un brodat del dibuix animat del Pájaro Loco, i entre això, i la pinta que duia amb el meu tupè i que era fan de Larry Bird, tothom em deia El Pajaro. Però en un Campionat d’Espanya que vam jugar a Girona, l’Epi em va passar una bola en un contraatac que anava tant forta que vaig anar a parar a la grada. Recordo que el seu comentari va ser ‘chaval, ya no eres un pájaro loco, ahora eres un loquillo’. Des d’aquell dia sempre que em trobava amb l’Epi al col·legi ell em deia Loquillo. El nom tenia la seva conya i tothom va començar-me a dir així, i així es va quedar. Així que sí, va ser l’Epi qui em va batejar com Loquillo”.

Com a entusiasta del bàsquet, sabem que segueixes atentament la lliga ACB. Quin equip creus què és el favorit per guanyar la lliga aquest any? *Nota: L’entrevista es va fer el mes de març en plena disputa dels quarts de final de l’Eurolliga de bàsquet, en unmoment en què el TAU era la bèstia negra del Barça i res semblava indicar que els blaugrana capgirarien aquesta dinàmica.
“Actualment crec que el Tau és el millor equip d’Europa. Ho tinc clar des de que els vaig veure a l’última final de la Copa del Rei. No hi ha cap equip que els pugui parar. Tenen l’actitud, la força, i a més tenen sort, ho tenen tot”.

Segueixes l’actualitat de l’NBA?
“Ja no tant com abans. El basquetbol, i molt especialment als Estats Units, s’ha convertit en un esport on prima més la força física que la intel·ligència. I això ha fet que ja no segueixi amb tant d’interès el que passa a l’NBA”.

Larry Bird. L'altre "pajaro loco".

Larry Bird. L'altre "pájaro loco".

Però tu ets un fan declarat dels Boston Celtics?
“Ho sóc des de que tinc memòria, fins i tot abans de que arribés en Larry Bird. No sé d’on ve aquesta simpatia per els Celtics. M’imagino que per tots els jugadors emblemàtics que hi ha jugat. Ara, és evident que el moment en el que Larry Bird va ser quan vaig acabar d’enganxar-me als Celtics”.

Imagino que gaudiries amb els playoffs finals de la temporada passada?
“I tant. Vaig gaudir molt veient les retransmissions que feien per la televisió, on, per motius evidents, tots els presentadors anaven amb els Lakers. Va ser una final espectacular. Ja ens tocava, que feia molts anys que no guanyàvem l’anell”.

Per terminar, què t’ha aportat el bàsquet a la teva vida?
“Tota la filosofia de vida que envolta al bàsquet la vaig aplicar al món de la música quan vaig formar el meu primer grup. El bàsquet em va ensenyar a creure en mi, a treballar en equip i a saber treure de cada un dels membres del grup el millor d’ells mateixos. El bàsquet és una manera de viure on adquireixes uns valors que et serveixen per a tots els àmbits de la vida. I en realitat el bàsquet el i el rock no són mons tant diferents”. 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s