Futbolistes al micròfon

Els punts d’unió entre el futbol i la música són nombrosos. Dos móns que creen ídols admirats per masses hipnotitzades per les virtuts d’uns amb la pilota i d’altres amb el micròfon. De músics que hagin intentat provar fortuna al món del futbol professional en desconeixem, però de futbolistes que han tractat d’iniciar una carrera musical n’hi ha força, i gairebé tots ells han acabar per demostrar que per molt bé que xutin la pilota, això de cantar no seria la seva millor virtut. Aquests serien deu dels casos més coneguts de galls i desafinacions varies dutes a termes per astres del futbol.

Alexi LalasALEXI LALAS
Inconfusible per la seva cabellera pèl-roja i la seva llarga barbeta, Alexi Lalas es va donar a conèixer com futbolista en el mundial d’Estats Units de 1994. Gran paper el que va realitzar el defensa, tant que després del campionat va ser el primer futbolista nord-americà a fitxar per un equip de la Sèrie A italiana, més concretament el Padova, on va jugar les dues temporades següents. Després del seu periple europeu, Lalas va recalar en diversos equips de la Major Soccer League, sent la seva última destinació Los Angeles Galaxy, del que fins l’estiu passat va ser el president i mànager general (ell va ser el responsable de que David Beckam canviés Madrid per Hollywood). Més enllà de la seva passió pel futbol, no és cap secret l’amor de Lalas per la música. Durant gran part dels 90, Alexi va ser el cantant i guitarrista d’una banda anomenada The Gypsies, grup amb el qual va gravar dos discos, Woodland i Jet Lag, i amb el qual va arribar a sortir de gira obrint para Hootie & The Blowfish. En 1998, Lalas publicaria un àlbum en solitari titulat Ginger. Actualment Lalas juga en un equip de futbol amateur anomenat Hollywood United, on també hi juguen membres de bandes tan llegendàries com els Sex Pistols, Def Leppard o Duran Duran, amb els que després dels partits gaudeixen d’impressionants jam sessions.

Andy ColeANDY COLE
Andrew Alexander Cole, més que per la seva carrera musical, passarà a la història per ser un dels màxims golejadors de la Premier League anglesa. Cole es va formar en les categories inferiors de l’Arsenal, jugant únicament un partit amb el primer equip. Després de passar pel Fulham, el Bristol City i el Newcastle, l’any 1995 va recalar en el Manchester United, on va estar fins a 2001. Van ser sis fructíferes temporades, Champions League inclosa, en les quals va marcar la llenys menyspreable xifra de 94 gols. Com internacional va vestir la samarreta d’Anglaterra en quinze ocasions, marcant únicament un gol. En l’actualitat, amb 37 anys, Cole defensa els colors del Nottingham Forest equip de la League One anglesa, que vindria a ser la Segona B a casa nostra. Molt més discret va ser el seu èxit com a músic. L’any 1999 Cole va gravar el single “Outstanding”, un tema de sonoritats properes al UK Garage (una barreja de música electrònica i rap) amb el qual ni tan sols va aconseguir colar-se a la llista dels discos més venuts a Anglaterra.

ALEXANKO, BAKERO, BEGUIRISTÁIN, EUSEBIO, KOEMAN & LAUDRUP
Corria l’any 1991, el Dream Team del F.C.Barcelona entrenat pel profeta Cruyff començava collir els seus primers èxits. Aquell any es guanyava la lliga i, davant de la lliçó de futbol magistral practicada per l’onze blaugrana, la primera Copa d’Europa de l’equip culé es començava a entreveure en un futur no gaire llunyà. Eren bons temps per al Barça, el Camp Nou era un clam i el vestuari una autèntica pinya. Tan bon rotllo havia entre els jugadors, que alguns dels seus homes més destacats es van atrevir a agarrar un micròfon i posar-se a cantar. Greu error, doncs si sobre la gespa Alexanco, Bakero, Txiki Beguiristáin, Eusebio, Koeman i Laudrup eren uns autèntics mags, com cantants el qualificatiu “pèssim” se’ls queda curt. Aquest atemptat sonor duu per títol “Aquest Any Si”, un single en el qual en cada cara se’ns ofereix una versió diferent del tema. Impressionant la cara B, on el sextet es marca un rap que fa treure els colors amb unes rimes tan “patilleres” com aquesta: “Hemos ganado, tú ya lo has oído, no ha sido fácil pero sí divertido”. Tanmateix, un artefacte absolutament entranyable.

El Mono Burgos4EL MONO BURGOS
El carismàtic porter Germán Burgos, més conegut com “El Mono” Burgos, va néixer a Mar del Plata l’any 1966. Com arquer es va formar en el club Ferrocarril Oeste del barri de Caballito de Buenos Aires, equip que va deixar per a incorporar-se al River Plate, club amb el qual arribaria a gaudir dels seus majors èxits esportius. Va guanyar el Campeonato Abertura ela anys 1994, 96, quna també va guanyar la Libertadotres, i 97, temporada en la que també va aconseguir el Clausura i la Supercopa. L’any 1999 va fitxar pel Mallorca, on va romandre fins a l’any 2001, quan es va incorporar a l’Atlético de Madrid, retirant-se allà l’any 2003. Fan incondicional dels Rolling Stones, El Mono Burgos té quatre àlbums editats, dos simplement sota el nom de Burgos, i els restants al costat de la seva banda, The Garb. L’últim, “Abismos”, va ser publicat en 2005.

Frank BeckenbauerFRANZ BECKENBAUER
“Der Kaiser” és un dels futbolistes més grans que hagi trepitjat mai un terreny de joc, havent aconseguit tots els títols possibles, tant com jugador en el seu club de tota la vida, el Bayern de Munich (5 lligues, 4 copes alemanyes, 3 Copes d’Europa, 1 Recopa i 1 Copa Intercontinental), com lluint la samarreta nacional alemanya (1 Eurocopa i 1 Mundial). Per si fos poc, com entrenador de la selecció germana també va guanyar un Mundial i una Eurocopa. Com hem comentat, el migcampista va desenvolupar gran part de la seva carrera en el conjunt alemany, club al que va arribar amb 14 anys, debutant a la Bundesliga l’any 1964 i romanent en el primer equip fins a 1977. Aquella temporada va fer les amèriques fitxant pel glamurós equip de soccer nord-americà Nova York Cosmos, equip en el que va penjar les botes l’any 1983. I entre victòria i victòria, Beckenbauer va trobar temps per provar fortuna com cantant, gravant l’any 1966 el single “Du Allein”, editat per la discogràfica Polydor. Els que l’han escoltat afirmen que l’estil del que va ser un futbolista genial s’assemblava al de Scott Walker.

Julio AlbertoJULIO ALBERTO
Julio Alberto Moreno Casas, jugador asturià que es va formar a la cantera del l’Altlético de Madrid, va arribar al FC Barcelona l’estiu de l’any 1982. Tot empenta i força, aquest lateral esquerra va coincidir defensant els colors blaugranes amb jugadors del prestigi de Maradona, Schuster, Carrasco, Víctor Muñoz i un llarg etcètera, companys amb els que aconseguiria guanyar dues lligues, tres copes del rei, una Supercopa d’Espanya, i una Recopa d’Europa. Pel record sempre romandrà el seu espectacular gol davant de la Juventus en les semifinals de la Copa d’Europa de 1986, pas previ a la final de Sevilla de nefast record pels culés. Per oblidar també és la seva trajectòria com a cantant. Una carrera per fortuna breu que es limita a una única cançó que va enregistrar l’any 1983, amb la que aleshores era la seva dona, i que duia per títol “Medianoche En Moscú”. Un atemptat sonor, on el sempre entregat Julio Alberto desafina més que Enrique Inglesias en el famós playback per una televisió polonesa.

Kevin KeeganKEVIN KEEGAN
Si els Beatles primer es van marxar a Hamburg per a agafar experiència i començar a fer-se un nom abans de tornar al seu Liverpool natal, Keevin Keegan va fer just el contrari. Després de sis temporades en els reds, dels quals es va acomiadar per la porta gran amb una lliga (la seva tercera) i una Copa d’Europa l’any 1977 (pel el camí també va guanyar un parell de Copes de la UEFA i una Cup, entre d’altres títols, el baixet davanter i actual entrenador del Newcastle United va emigrar a l’equip alemany de l’Hamburg, que gràcies a ell va aconseguir la seva primera Bundesliga i arribar a la final de la Copa d’Europa, encara que la va perdre davant el Nottingham Forest. En el punt més àlgid de la seva carrera i havent guanyat per dues vegades consecutives el premi al Millor Futbolista Europeu de l’Any (l’actual Pilota d’Or), un envalentint Keegan va decidir trepitjar no només l’àrea, sinó també l’estudi d’enregistrament. Publicat en 1979, el seu single “Head Over Heels In Love”, va arribar al nombre 31 de les llistes britàniques. Era una cançó embafadora a mig camí entre Abba i els Carpenters, però per a ser futbolista s’ha d’admetre que el tipus no cantava del tot malament.

Gazza2PAUL GASCOIGNE
Paul Gascoigne és un dels jugadors més esbojarrats de la història del futbol. Un home al que tristament se’l recordarà més pels seus escàndols fora del terreny de joc que per les seves virtuts en ell, encara que per molts és considerat un dels millors migcampistes que ha donat el futbol anglès. Gascoigne va començar a xutar la pilota en el Newcastle, per posteriorment seguir donant puntades de peu en el Tottenham Hotspur, la Lazio d’Itàlia, Glasgow Rangers, Middlesbrough, Everton i Burnley, retirant-se a l’any 2002. Va ser l’estiu de l’any 1990 quan el nostre estimat Gazza, diminutiu pel que és conegut i que va adoptar com nom artístic, quan el bo de Paul va editar el seu primer i únic fins el moment àlbum, “Let’s Have A Party”, més que un títol un perfecte resum de la seva filosofia de vida. Del seu contingut destaquen autèntics nyaps melòdics com “Fog On The Tyne” i “Geordi Boys (Gazza Rap)”, encara que el més espectacular d’aquesta bonyiga sonora és la seva horrorosa portada. Una apologia al mal gust, on sobresurt un Gascoigne enfundat en un espantós xandall adquirit segurament en un mercat de carrer.

Terry VenablesTERRY VENABLES
Per molt que hagin passat més de dues dècades, els barcelonistes sempre associaran el nom de Terry Venables a la final de la Copa d’Europa de 1986, perduda davant de l’Steaua de Bucarest a Sevilla en la tanda de penals. Això no treu que no puguem reconèixer que el simpàtic Venables sigui un personatge d’allò més interessant amb una mentalitat renaixentista. A la seva trajectòria com futbolista i entrenador, se li hauria d’afegir la seva faceta com novel•lista; ha co-escrit quatre novel•les al costat de l’escriptor Gordon Williams i va fer de guionista d’una sèrie de televisió titulada “Hazell”. Per si no fos prou, Terry Venables també canta, i, a diferència de la gran majoria de futbolistes presents en aquesta llista, ho fa francament bé, revelant-se com un crooner a l’estil Tom Jones. Un trajectoria musical que Venables va iniciar gravant un single per la Copa del Món de l’any 2002. Es tracta del tema “England Crazy”, que s’acabaria situant en el lloc 46 de la llista d’èxits en el seu país. I si tafanegeu pel Youtube, trobareu una actuació seva a un plató de televisió, on les seves virtuts amb el micròfon deixen estorat al cantant Robbie Williams.

Maradona-PimpinelaDIEGO ARMANDO MARADONA
No podíem acabar la nostra llista sense el Pelusa. Si Pelé, el seu gran rival per passar a la posteritat com el millor jugador de la història del futbol, havia fet un duet amb la cantant Elis Regine a finals dels any 60, Maradona no podia ser menys. De fet, va superar a l’astre brasiler fent un sonat trio amb els insuportables Pimpinela, aquells germans que es feien passar per parella i es tiraven la vaixella pel cap en cada cançó. Aquesta associació, que mai hauria d’haver passat, es va produir l’any 1986, el mateix en el que “El Barrilete Cósmico” va guanyar el Mundial i va marcar els seus antològics gols davant Anglaterra (el de la mà de Déu i el que es pixa a mitja selecció britànica). El “menage a trois” va aparèixer sota el títol de “Querida Amiga”, i la trobada a l’estudi va quedar immortalitzat en el videoclip corresponent, de visió obligada… per als seguidors de Pelé.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s