ENTREVISTA A VÍCTOR SADA

Foto: Oriol Roca

Foto: Oriol Roca

(Article publicat a la revista Esforç)

VÍCTOR SADA-EL LLARG RETORN A CASA

La 08/09 ha estat una temporada dura per la secció de bàsquet del FC Barcelona, però al final victoriosa. Com deia el porto-riqueny Dan “Sargento” Santiago en la celebració de la consecució del primer títol ACB del Barça en cinc anys, fins el moment havia estat la temporada del gairebé: el Barça gairebé es planta a la final de la Copa del Rei, el Barça gairebé juga la final de la Final Four, i no oblidem que el Barça gairebé es queda a les portes de jugar la final de la competició domèstica. Per sort, el jugador de l’Unicaja Omar Cook va errar el llançament de tres en el darrer segon del tercer partit de l’eliminatòria, i els blaugrana, ja a la pròrroga, van assolir una plaça a la gran final. Allà els esperava el TAU de Vitòria, un conjunt que havia estat la bèstia negre dels culés en els darrers anys, però que arrel de l’eliminatòria de quarts de final de l’Eurolliga ja no espantava als Navarro i companyia. A més, es respirava, per molt que els jugadors del Barça fessin gala d’un discurs políticament correcte, cert aire de revenja contra Dusko Ivanovic, el tècnic montenegrí que va ser destituït pel Barça a mitjans de la passada temporada després d’afirmar que amb aquella plantilla no podia guanyar res. El mateix Ivanovic que no va saber entreveure el potencial de jugadors de la casa com Marc Gasol o el nostre protagonista, Víctor Sada, i els va condemnar al desterrament. El mateix Ivanovic que ara es seia a una banqueta rival, la del TAU, que ja havia dirigit amb anterioritat i a la que havia regressat com un fill pròdig. El montenegrí, fent gala del mal caràcter que el caracteritza a la pista, fora diuen que és una bellíssima persona, va argumentar que el Regal FC Barcelona havia tingut sort, però la veritat és que la superioritat del Barça va ser aclaparadora durant tota la sèrie, i en el quart partit d’una eliminatòria pactada al millor de cinc els amos del Palau van conquerir la seva dotzena lliga ACB. Un premi del tot just, no només pel mostrat a la final, sinó pel treball fet durant tota una temporada on, tret d’alguna ensopegada, el Barça ha practicat el millor basquetbol del vell continent. Una magnífica campanya en què figures com Navarro, Andersen, Ilyasova, Basile o Vázquez han desenvolupat el rol de líders que d’ells s’esperava. No menys important, però, ha estat la figura de Víctor Sada, el base sorgit de la pedrera que després de fer-se un nom a les files de l’Akasvayu Girona retornava a la seva llar per mostrar la seva immensa vàlua. Tot i els problemes físics patits en algun moment de la temporada, i haver de jugar, en teoria, un paper secundari, Sada, per la inconsistència del playmaker del Bronx Andre Barret i la irregularitat d’un Jaka Lakovic lluny del seu millor estat de forma, ha acabat per convertir-se en un peça clau en l’engranatge mecanitzat per Xavi Pascual, i quan l’equip més l’ha necessitat, com a les finals, el badaloní mai s’ha amagat

Endinsar-se en els passadissos del Palau Blaugrana provoca una sensació semblant a la que devien experimentar els entranyables habitants de Lil•liput en rebre la inesperada visita del doctor Lemuel Gulliver, i més encara quan la primera persona amb qui et topes és una torre gironina de 2,06 metres anomenada Jordi Trias. Encara que Víctor Sada no és el més alt de l’equip, per a algú com jo que tot just arriba al metre setanta (amb sabates, és clar) els seus cent noranta-dos centímetres resulten intimidadors. Aquesta cohibició, però, es dilueix al cap de pocs segons. En Sada no només és un dels esportistes més agradables i propers amb qui un servidor ha tingut el plaer de compartir conversa, sinó que també té la gran virtut de ser seguidor de la sèrie de televisió Perdidos.

-Ja has vist la cinquena temporada?
VÍCTOR SADA “I tant. I tu?”

Jo encara no l’he vista sencera. Hi ha més seguidors de Perdidos a la plantilla?
“Sí, aquí som uns quants els que estem enganxats a la sèrie. Sobretot en Roger Grimau i en Juan Carlos Navarro.”

Millor centrem-nos en el bàsquet. Finalitzada la temporada com valores el teu retorn al Barça?
VÍCTOR SADA “Molt bé, evidentment. Ja he comentat més d’un cop que gairebé és com si no hagués marxat, perquè conec molta gent d’aquí que m’han facilitat moltíssim les coses”.

La teva marxa a Girona, per la manera com es va produir, va estar envoltada de certa polèmica. Passats ja més de dos anys, creus que va ser una experiència positiva per a tu, perquè et va permetre créixer i donar-te a conèixer com a jugador?
“Sí. Sempre he dit que aquí, a can Barça, quan ets jove i de la casa has de ser un jugador molt complet i demostrar que serveixes des de l’inici. Si no, no et tenen gaire en compte. És per això que marxar a Girona va ser una experiència molt positiva. Els anys a Girona, esportivament i més enllà del que va acabar passant amb l’equip, van ser molt bons i em van ajudar a créixer com a jugador.”

Quan vas marxar era Dusko Ivanovic qui ocupava la banqueta del Barça. Creus que amb un altre entrenador la teva situació i la d’altres jugadors, com ara Marc Gasol, hauria estat diferent?
“Hi ha entrenadors que valoren més el planter i donen més possibilitats als jugadors joves, perquè són jugadors que poden aportar moltes ganes i que van a totes. En canvi, hi ha entrenadors que ho veuen d’una altra manera. Jo vaig coincidir primer amb un entrenador [Svetislav Pesic] que sí que valorava el fet de tenir efectius formats a la casa i, després, amb un altre entrenador que no. Però bé, cada entrenador és com és i el jugador el que vol és jugar, encara que no sempre pugui aconseguir-ho.”

Vas tenir molts dubtes a l’hora de tornar?
“Des de mitjans de temporada diversos equips van començar a interessar-se per la meva situació. Però jo considero que primer has d’acabar la temporada i després parlar d’aquests temes. El Barça va ser un d’aquests equips, i era una de les meves prioritats. Vam arribar a un acord tant econòmic com esportiu, que és el que més valoro, vaig mirar quina era la situació del club i, com que m’agradava el que s’estava fent, vaig decidir tornar.”

Dius que tenies més ofertes?
“Gràcies a la bona temporada que vaig fer a Girona, sí.”

Es pot saber quins equips eren?
“De la part alta gairebé tots. Només et diré això.”

És a dir, dels que juguen la Copa del Rei?
“Exacte. [Riu.] Però bé, des que vaig saber que el Barça tornava a interessar-se per mi, com aquell qui diu vaig desestimar la resta d’ofertes.”

Crec que una xerrada amb Juan Carlos Navarro abans del teu retorn va ser molt important perquè et decidissis…
“Va ser clau. Sempre que he tingut l’oportunitat de fitxar per un equip, abans he volgut parlar amb l’entrenador, saber quins jugadors hi havia o podien arribar. En aquell moment en Juan Carlos encara no havia fitxat per al Barça, però volia saber la seva opinió perquè era molt important per a mi. També vaig parlar amb en Marc Gasol per veure què faria, i aleshores em vaig decidir.”

Què et va dir en Marc? Ja havia pres la decisió de marxar a Memphis?
“Sí, tot apuntava que marxaria a Memphis i que en Juan Carlos tornaria al Barça. Si et sóc sincer, jo en un primer moment pensava que seria a l’inrevés, que en Navarro es quedaria a la NBA i en Marc vindria al Barça, però la vida et dóna sorpreses.”

Tu que ets un gran amic d’en Marc, et va sorprendre la seva decisió?
“No. El que em va sorprendre és que feia un grapat d’anys que jugàvem junts, tant aquí al Barça com a Girona, i que de sobte ja no compartiríem vestidor. Però bé, ell és molt jove i està demostrant que és un jugador capaç de jugar a la NBA. Com el seu germà, estic segur que tindrà una carrera plena d’èxits allà.”

Us manteniu en contacte?
“Sí. Algun equip favorit? Per culpa de jugadors com en Magic, sempre he estat dels Lakers. Però evidentment ara segueixo els Grizzlies, un equip jove i encara en formació.”

Fent un símil, podríem dir que el que ha fet en Marc és semblant al que vau fer vosaltres dos quan vau marxar a Girona: anar a un equip més petit per poder tenir més minuts de joc i així anar agafant experiència.
“És ben clar que a la NBA és important arribar a un equip guanyador. Però sent jove com en Marc també és molt important anar a parar a un equip on tinguis minuts i puguis demostrar el que vals. I així qui sap si en el futur pots fer el salt a un equip més important, com va fer en Pau.”

Et veus algun dia jugant al seu costat allà?
“Fèiem conya l’estiu passat dient que, com que sempre havíem jugat junts, hauríem d’anar junts. Però no, jo sempre he pensat que com a casa enlloc. Aquí s’hi està molt bé i allò és un altre món. A més, jo sóc una persona que toca de peus a terra.”

M’imagino que el que va passar amb l’Akasvayu va ser una gran decepció…
“Sí, perquè vam crear un equip molt maco, vam guanyar un títol europeu un any i l’any següent vam quedar subcampions. Però econòmicament, i més amb el tema de la crisi, les coses no es van acabar de fer del tot bé. Va ser una llàstima, perquè s’hi estava molt bé, tant per jugar com per viure. Com a ciutat, em quedo abans amb Girona que amb Barcelona.”

Tornant a l’actualitat, fa un moment comentaves que abans de fitxar per un equip t’agrada saber quins són els plans de l’entrenador. I suposo que amb Xavi Pascual la sintonia és total, perquè aplica un sistema de joc que s’adapta molt bé a les teves qualitats com a jugador…
“És un entrenador que aplica un sistema de joc bastant actual, amb molts canvis per intentar mantenir la intensitat a la pista, i a qui agrada molt sortir corrent al contraatac. Ja vaig dir des d’un inici que creia que era un sistema que m’aniria bé, i de moment és així. D’altra banda, és un entrenador que m’ajuda molt, especialment en moments com els de la lesió. Llavors vaig tenir una mica de dubtes, perquè em vaig estar un mes apartat de les pistes i vaig pensar que potser ja no entraria tant en els seus plans, però va ser tot el contrari. En Xavi Pascual m’està ajudant molt.”

Una de les coses que sempre se t’ha recriminat és la falta de tir, especialment de tir exterior. I això ho has millorat força aquesta temporada.
“És cert que quan vaig tornar al Barça tenia molt menys tir exterior, i al mateix temps estava una mica cohibit pels jugadors que tenia al meu voltant, amb excel•lents llançadors com ara Navarro, Lakovic o Basile. A Girona ja vaig estar treballant-hi molt i continuo fent-ho aquí. Però principalment crec que és un tema de confiança, perquè, si en tens, els tirs entren sols. Confiança i treball, és clar.”

En canvi, una de les teves grans qualitats com a jugador és el teu físic. Només un base com tu és capaç de fer un tap a un pivot com Hernández Sonseca, que et treu vint centímetres, com el que li vas fer al partit de la segona volta contra la Penya.
“Com dius, sóc un jugador molt físic i molt intens en la defensa. Si veig que és possible aturar un jugador rival, no m’ho penso dues vegades, com va ser el cas. Si em va comentar alguna cosa en acabar el partit? No.”

Hi ha hagut molts moments especials aquesta temporada, però a nivell personal crec que vas estar especialment brillant en l’encontre contra el Madrid corresponent a la primera volta de la lliga, on vas ser un dels jugadors més destacats…
“Sí que és cert que en aquell partit em vaig sentir molt còmode sobre la pista. El partit contra la Penya al seu camp també va ser molt especial, perquè no havia guanyat mai allà. Però ja vindran més partits importants.”

Per tu què és més especial, guanyar el Madrid o la Penya?
“Hi ha jugadors que no senten aquesta rivalitat i prefereixen guanyar el Madrid, però per mi, que sóc de Badalona, guanyar la Penya és una cosa molt especial.”

La temporada ha acabat de manera excel•lent amb la consecució de l’ACB, però imagino que teniu l’espineta de l’Eurolliga on vàreu caure a les semifinals davant del CSK en un partit que vau dominar fins els darrers cinc minuts.
“L’Eurolliga era el títol més especial, però l’ACB està gairebé al mateix nivell competitiu, només cal mirar el que estan fent equips com el Tau, l’Unicaja o el Madrid. Cada any un equip d’aquests està a la Final Four, així que guanyar l’ACB, pel nivell de la competició, és gairebé com guanyar una Eurolliga”.

Anuncios

2 Respuestas a “ENTREVISTA A VÍCTOR SADA

  1. Ufffff vaya con la lesion de Gasol…….. una pena perdernos estos partidos de preparacion, Pau es Pau, y nos mete con su anillo a todos en la boca jejeje, saludos blogeros! por cierto, un crack victor!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s