ENTREVISTA A CESC GAY


(Entrevista publicada la diari Avui el diumenge 16 d’agost del 2009)

L’ENTRANYABLE MÓN DE LA PARELLA
Fidel al seu estil, Cesc Gay ens mostra un vegada més la part menys maca de les relacions sentimentals. Però a V.O.S., la seva nova pel•lícula, una adaptació de l’obra de teatre de Carol López a la que ha dotat de reminiscències del cinema de Woody Allen, el realitzador barceloní ha aparcat el to transcendental de les seves anteriors obres i s’ha apuntat a la comèdia romàntica.

Després de dues pel·lícules com A la Ciutat i Ficció, films de caire més dramàtic, rodes V.O.S., una pel·lícula que podríem descriure com una comèdia romàntica.
“És una historia que m’ha vingut molt rodada gràcies a la feina que va fer la directora de teatre Carol López i els actors a l’obra. Les meves dues pel•lícules anteriors eren com si les hagués donat a llum jo, i aquesta ha estat més com fer un disc de versions, ja que he aprofitat la feina i l’energia del treball d’uns altres per convertir-ho en una pel•lícula. També era una mena de repte per a mi, ja que canviava una mica el caràcter dels meus darrers treballs”.

La comèdia romàtica és un gènere força desprestigiat. A tu t’agraden?
“No em molesten les comèdies romàntiques. És més, faig veure que no, però m’agraden. La comèdia, quan agafa la vessant sentimental, és un terreny complicat. Els anglesos, per exemple, ho fan molt bé, i el Hugh Gran és un gran actor de comèdia romàntica. Però V.O.S., sent una comèdia romàntica, també és una cosa diferent”.

El que sí has fet és usar descaradament tots el tòpics de les comèdies romàntiques per distanciar-te i riure’t una mica del gènere.
“Exacte. Però he d’admetre que tot això ja venia marcat per l’obra de teatre. A l’hora d’adaptar l’obra he intentat fer-ho sent bastant fidel al que eren els personatges i les seves trames, encara que també hi ha certs aspectes en què li he estat infidel. He situat els personatges dins del rodatge d’una pel•lícula, que és el principal punt de distanciament sobre l’obra de teatre, perquè allà no eren actors. I he creat una trama una mica complexa perquè no saps mai en quin moment allò que veus els hi està passant o forma part del guió de la pel·lícula que estan realitzant”.

Al mateix temps, però, situar la història dins del rodatge d’una pel·lícula li dóna a V.O.S. un aire més teatral.
“És així. Quan l’obra estava en cartellera, vaig llegir una crítica que deia que V.O.S. era una obra de teatre molt cinematogràfica. Jo he intentat fer el contrari, rodar una pel•lícula agafant tot lo bo del teatre: la posada en escena, la transgressió narrativa…”.

El repartiment de la pel·lícula està format exclusivament pels quatre personatges principals, la resta són figurants que representen ser l’equip tècnic del film que s’està rodant. Eren els teus propis tècnics?
“Aquí va passar una cosa molt curiosa. Al principi vaig utilitzar un grup de figurants que era gent del món del cinema propera a nosaltres, principalment actors, però que finalment va acabar treballant per la pel•lícula. I amb el meu equip tècnic va passar justament al contrari. Al principi no volien sortir, i finalment van acabar fent de figurants”.

T’has mantingut molt fidel al repartiment de l’obra. Els quatre protagonistes de l’obra són els mateixos de la pel·lícula. Imagino que hi participessin actrius com Vicenta N’Dongo o Àgata Roca, que són habituals dels teus films, et va facilitar la tria.
“Però és que són ells, els actors i la Carol López, qui em van deixar fer la pel·lícula. Ells van parir aquest obra i em van escollir a mi, entre altres ofertes que tenien, perquè dirigís la pel·lícula, així que era impossible marginar-los de l’adaptació cinematogràfica. Hagués estat absurd no comptar amb uns actors que portaven aquests personatges tan a dins”.

No deixa de ser curiós que les dues adaptacions cinematogràfiques d’obres de teatre que has fet, Kràmpack i V.O.S., siguin molt més còmiques que les pel·lícules en què tu has escrit els guions.
“És veritat, no havia pensat en això. És així, encara que Hotel Room, la meva primera pel·lícula, tenia una part més còmica que Ficció o A La Ciutat. Imagino que quan em poso a escriure tendeixo a anar cap a altres terrenys, i si vull fer comèdia m’he d’agafar al treball d’altres. Però estic intentant escriure una comèdia”.

Què pots avançar-nos d’aquesta comèdia? Seria genial que tornessis a treballar amb l’Eduard Fernández, un dels teus actors fetitxes i un dels millors de casa nostra, al que ningú li ha explotat encara la seva vesant còmica.“L’Eduard Fernández, no ho descobriré jo, és un actor impressionat. El que no tothom sap és que va començar com a mim, i té una comicitat brutal que poca gent ha sabut veure. Estic treballant en aquest sentit en aquesta comèdia. De totes maneres no és res segur perquè ara mateix tinc dos o tres idees en el cap a les que estic donant-li voltes”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s