ENTREVISTA A ISABEL COIXET


(Article publicat al suplemente Què Fem de La Vanguardia el 28 d’agost del 2009)

Després d’haver estat presentada a la darrera edició del Festival de Cinema de Cannes, avui s’entrena Mapa de los sonidos de Tokio, la nova creació de la realitzadora catalana Isabel Coixet. Una pel·lícula protagonitzada per Sergi López i Rinko Kikuchi, l’actriu japonesa que va captivar el món gràcies al seu paper a Babel. L’autora de films com La vida secreta de les paraules, Elegy i Mi vida sin mí ens endinsa en una complicada i estranya història d’amor esquitxada de sexe i venjança.

És coneguda la seva passió per la cultura oriental, i més concretament per la japonesa. Escriure aquest guió i situar-lo a Tòquio va ser una excusa poder rodar finalment allà?
“Sí, la cultura japonesa sempre m’ha interessat força: des de el menjar a la literatura, passant per la pintura, el disseny , la moda… Quan vaig començar a escriure aquesta història, com quan començo a escriure la història de qualsevol guió, no penso en la experiència del rodatge, però la veritat és que a l’acabar l’escriptura de Mapa dels sons de Tòquio, sí que vaig pensar, ‘ara no tindré més remei que anar allà una temporada’, i no vaig sentir pena precisament”.

Crec que la gènesis de la història, però, va néixer d’una experiència personal al tradicional mercat de peix Tsukiji, veritat?
“Cada vegada que anava a Tòquio em deien que havia d’anar al mercat del peix. Però t’has de llevar a les 3 per arribar a la subhasta del peix i la idea no em feia gràcia, francament. Finalment quan vaig anar per l’estrena de “La vida secreta de les paraules” m’hi van portar i em va agradar moltíssim. Vaig fer moltíssimes fotos de tot i quan intentava fer-li un retrat a una noia que estava regant la sang de les tonyines, es va enfadar molt i no em va deixar. De tornada a casa al metro, vaig començar a pensar perquè no em va deixar que la fotografiés i així va començar tot”.

Vostè s’ha declarat admiradora de mestres del cinema japonès com Yasujiro Ozu i Mikio Naruse. Va tenir en compte les característiques i peculiaritats del cinema oriental a l’hora de dirigir el seu film?
“Les pel·lícules dels dos m’emocionen molt. Hi ha una cosa absolutament eterna i universal a les pel·lícules d’Ozu. Però jo diria que el fatalisme i les heroïnes de Mikio Naruse són les que més directament m’han influenciat”.

A diferència d’altres pel·lícules que també van ser rodades a Tòquio, com Lost In Translation, però que donen una imatge molt turística de la ciutat, o simplement la prenen com un plató en el que transcorre l’acció, sembla que per vostè una de les màximes preocupacions ha estat intentar retratar la cultura nipona i la manera d’actuar i pensar de la seva gent.
“M’enganyaria si pensés que la meva mirada és més nipona que la del nipons. Però sí que la gent d’allà ja al llegir el guió es sentia retratada, tant amb la història com amb els personatges. També surten barris que mai s’ensenyen de Tòquio com Koenji i Simokitasawa i he intentat fixar-me en coses que els japonesos, com les tenen tant presents a vegades ni se n’adonen”.

Tot i la història de venjança que ens explica, podríem dir que Mapa dels sons de Tòquio, en realitat no deixa de ser una pel·lícula sobre l’amor.
“Sí, és una pel·lícula sobre els amors impossibles i especialment sobre els estranys, i sovint equivocats, camins i formes que adopta l`amor. Tots els personatges estimen, però estimen d’una manera que no els correspon i això els fa prendre les pitjors decisions”.

De tots els seus films, aquest és on el sexe està present d’una manera més explicita. Era una terreny en el que volia explorar?
“Sí. Desprès d’Elegy, on les escenes sexuals estaven rodades d`una manera elegant, tenia ganes de rodar escenes més crues, més reals, on no hi hagués llit, llençols, ni contrallums. Tenia ganes de rodar escenes on es veiés el pur desig, dos cossos radicalment diferents units pel desig i com aquest pot ser un motor molt poderós. També volia ensenyar un aspecte lúdic del sexe. El moment del que estic més orgullosa és quan el Sergi López, el David a la pel·lícula, es treu un pel púbic de la boca”.

Les seves pel·lícules acostumen a tenir com a comú denominador estats emocionals com la soledat i la melancolia. La felicitat no la inspira?
“Des de Tolstoi la felicitat no inspira a ningú. Potser l’últim cineasta al qual la felicitat l’inspirava era Fellini i només a algunes pel·lícules. Jo tinc una visió pessimista del món barrejat amb un gran sentit de l’humor. Si jo fos feliç, segurament no faria pel·lícules, o faria les comèdies de Chistopher Guest que m’agraden molt”.

Seguint aquest fil. Fins a quin punt els guions que escriu i les pel·lícules que dirigeix acaben per afectar la seva vida personal?
“Es clar que afecten, un no pot pretendre que no. Sí fas pel·lícules personals es perquè t’entregues a elles i fiques tot el que ets amb experiències i referències de la teva vida. I quan la gent em parla del que sent i pensa veient les meves pelis i com ho relacionen amb la seva vida és una gran satisfacció. Per això a tots els directors del món que conec, incloent-hi Lars Von Trier, Tarantino i Scorsese se senten afectats per les crítiques, perquè és com si critiquessin la teva visió del món. Encara que jo darrerament m’ho prenc amb sentit de l’humor”.

L’actriu Rinko Kikuchi està sublim en el seu paper. Va ser gràcies a Babel que va saber que la volia per la seva pel·lícula?
“Sí, la vaig veure a Babel i em va agradar moltíssim. La creació que fa del personatge de Ryu a la pel•lícula és impressionant. És una actriu increïble i una persona meravellosa. L’estimo molt i va crear amb tot l’equip uns vincles molt forts”.

Per altra banda, imagino que comptar amb la participació de Sergi López, és gairebé una assegurança de vida.
“El Sergi és collonut. És fort, valent, entregat, divertit, intens quan cal i lleuger també quan cal.
Va ser una experiència vital preciosa treballar amb ell. I també vam riure molt”.

Sent una pel·lícula d’aquestes característiques, una de les seves màximes preocupacions seria que entre els dos personatges sorgís allò que anomenem màgia. Tot i que en aquest aspecte sembla que tot va funcionar de meravella, va haver de treballar molt amb els actors?
“Els primers dos dies d’assaigs van ser durs. El Sergi acabava d’arribar al Japó per primera vegada, no es coneixia amb la Rinko, i tot era nou, aliè i estrany. Però al tercer dia tot va començar a anar com la seda, vam començar a aprofundir en els personatges, vam començar a crear un llenguatge gestual per la seva relació i crec que aquesta estranya alquímia que alguns diuen que és química va aparèixer. Treballar amb la Rinko, el Sergi, Min Tanaka, el narrador de la pel·lícula i que és una llegenda del butho, i la resta d’actors japonesos va ser molt gratificant. Una experiència que no crec que ningú dels que vam participar oblidem mai”.

Crec que durant el rodatge de la pel·lícula va poder conèixer a Murakami, un dels seus escriptors de capçalera, amb qui va tornar a coincidir a Barcelona. Com va resultar l’experiència?
“És un home extraordinari. Durant el rodatge es va estrenar al Japó “Elegy”, i li van demanar del diari més important de Japó que em fes una entrevista. Resulta, i jo no tenia ni idea, que coneixia i li agradaven molt les meves pelis. Va ser tot un honor. I el encontre de Barcelona, promogut per Tusquest, va ser molt divertit. L’admiro molt, per a mi és el millor escriptor japonès de la seva generació”.

Ha pensant en adaptar al cinema alguna de les seves obres?
“Ell diu , en broma, que tinc la obligació de fer-ho, i jo li dic que està buscant una excusa per enfadar-se amb mi. Les seves obres són molt especials. No veig com fer-lis justícia al cinema”.

Ja té en marxa la seva propera història?
“Encara estic pensant. Potser alguna història a prop de casa…”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s