ENTREVISTA JAUME BALAGUERÓ-PACO PLAZA

(Article publicat a La Vanguardia el 2 d’octubre del 2009)

En un país on el cinema de terror està relegat a una minoria, l’èxit d’un film com [REC] va suposar tot un fenomen. Dos anys després de la seva estrena, la parella de realitzadors formada per Jaume Balagueró i Paco Plaza tornen a endinsar-nos en el número 34 de la Rambla de Catalunya per intentar desvetllar què els ha acabat passant als seus inquilins

Havíeu declarat que no entrava en els vostre plans fer aquesta segona part de [REC]. Què us ha motivat a fer-la?
JAUME BALAGUERÓ Vam decidir fer la segona part després de veure la bona acollida que va tenir per part del públic. Ens vam contagiar del seu entusiasme. Va ser aleshores quan vam dir, “anem a seguir perquè la gent sembla que s’ho ha passat molt bé veient la pel·lícula i potser val la pena continuar la història”. El més curiós de tot és que va ser en aquell moment quan ens vam adonar que hi havia tot un seguit d’elements, especialment a la part final de la pel·lícula, que ens permetien seguir la història.
PACO PLAZA Durant la creació de la primera part mai ens vam plantejar seguir amb la història, de fet, ara, cada vegada que dic REC u em sona molt estrany. No havia un plantejament ni una voluntat en deixar la porta oberta per a una segona part. El que sí que és cert és que hi ha un tradició en el gènere de cine de terror de deixar els finals oberts, com el nen de La Profecia que somriu al final de la pel·lícula. En realitat no creiem ni que s’anés a estrenar la primera part.

L’èxit econòmic de [REC] ha estat un factor decisiu perquè es rodés [REC]2?
JB No existeixen seqüeles de pel·lícules que no han estat un èxit. Si [REC] no hagués estat un èxit, ningú no s’hauria plantejat fer aquesta segona part.

[REC] no només va ser un èxit de taquilla, sinó que gairebé ha estat tot un fenomen social. Internet està ple de llocs webs dedicats exclusivament al film on els seguidors especulen i creen les seves pròpies teories.
JB Ha estat una resposta meravellosa i ens fascina. És increïble veure com van, a partir de petits detalls, reconstruint tot l’argument de la pel·lícula.
PP Una de les coses que més em va sorprendre de la primera pel·lícula són les teories que van aparèixer sobre com el virus es va expandir. Em va fascinar una teoria que deia que va ser arrel d’una plaga de mosquits tigre al Maresme. Aquest havien picat a la nena, la Jennifer i d’ella havia passat al seu gos. Ens va xocar tant, que a la segona part hi ha una referència als mosquits. És increïble que hi hagués algú que dediqués tan de temps a pensar-hi. La satisfacció més gran que pots tenir com a narrador d’històries és que el que expliques estimuli als altres a crear la seva pròpia història.

No us feia por el repte de fer la seqüela d’una pel·lícula d’èxit, de terror i feta a casa, cosa poc habitual, on a més els recursos formals eren força limitats.
JB En alguns aspectes sí. Per exemple, sabíem que havíem de mantenir el tema de la càmera subjectiva per no perdre l’esperit de la primera pel·lícula. Però al mateix temps érem conscients que tenia una importància relativa, perquè la gent que vagi al cinema jo no el sorprendrà perquè això ja ho havíem fet. A [REC] 2 havíem de fomentar altres aspectes. El més important aquesta vegada ha estat la història. 

En aquest sentit heu investigat i fet recerca sobre el tema de les possessions i els exorcismes. Una temàtica que pren molta importància al film.
PP No hem fet una recerca exhaustiva. Sí que és cert que em llegit un parell de llibres, una mica descoratjadors, la veritat. És difícil trobar material que abordi amb serietat el tema de les possessions demoníaques. Però algunes coses sí que ens han servit. Les exhortacions que diu el capellà són reals i estan extretes del ritual romà. També hem vist algun vídeo d’exorcismes reals, posant-hi tots els interrogants que hi vulguis al terme real. El que ens va sorprendre molt va ser la cruesa gairebé inversemblant que tenia. Hi havia quelcom de molt bonic, per dir-ho així, i molt [REC], en lo quotidià d’aquest vídeos. Una noia posseïda amb xandall, un cura vell que ensopega abans de començar l’exorcisme… Era un vídeo digne del Diario de Patricia que per una banda feia més real, però també escruixidor i fins i tot grotesc. Tot això ens va inspirar molt.
JB És un vídeo que està penjat a Youtube i que tothom el pot veure. El més xocant és que és una filmació que manca totalment d’atmosfera. És un exorcisme en una habitació normal i corrent, que no fa por, que, com diu el Paco, la posseïda va en xandall… Tot és tan real que fins i tot resulta divertit, i està tan allunyat del que és el concepte terrorífic. Per això resulta tan interessant.

Com en moltes d’altres cintes de terror, la pel·lícula està plena de petits homenatges a clàssics del gènere.
JB Si a l’Exorcista, La Cosa… És un homenatge genèric a aquest tipus de cinema. Un cine de terror amb el que hem crescut, que sempre ens han agradat. Des d’aquest punt de vista és una pel·li feta per fans per a fans. A més, introduïm aquestes referències conscients que ho estem fent.

A la primera pel·lícula no els passàveu els guions als actors fins moments abans de rodar les seqüències, per intentar augmentar la sensació de sorpresa i terror. Heu mantingut el mètode?
JB No. Hem intentat mantenir cert marge per a la improvisació, però aquesta vegada el guió era molt més important que a la primera part. Mentre que a la primera el guió era només una excusa per explorar una falsa realitat, aquí el guió és molt més específic i la història té molt més de pes.

Ja heu dit que no dirigireu un [REC]3, però també és cert que la pel·lícula finalitza deixant moltes portes obertes.
PP Sí, hi ha prous elements per poder rodar una tercera. Crec que els productors es decidiran depenent de com funcioni aquesta segona part. En tot cas no la farem nosaltres.
JB És molt probable que hi hagi un [REC]3 sense que nosaltres en siguem els directors. Tots dos tenim nous projectes per separat. Tot i així, si acaba havent-hi una tercera part, segur que ens implicarem d’una manera o d’una altra, com a productors executius, en la història… però no com a directors.

L’any passat es va estrenar a Estats Units, Quarantine, el remake americà de [REC]. Què us va semblar?
JB És una sensació contradictòria. D’una banda et fa gràcia i et sents orgullós. Però al mateix temps, veure la mateixa pel·li que has fet tu, però amb actors diferents i en una localització diferent és una mica desconcertant. Una experiència molt rara.
PP Jo no l’he vista encara. No per res en especial, simplement no he pogut encara, però l’acabaré veient.

Hi ha un treball a la vostra filmografia com a parella que encara em sorprèn, OT: La Película. Imagino, però, que si ets una mica tafaner, poder-te endinsar en un món com aquell deuria ser impressionant.
JB Va ser molt divertit.
PP Són coses que sorgeixen en aquell moment i que et ve de gust pujar-te al carro i ja està. No té més transcendència. S’ha de tenir en compte que, en aquells moments, OT era molt més que un programa de tele, era un fenomen social que va commocionar el país. Totes les converses als bars eren sobre el Bisbal i el Bustamante. Una cosa irrepetible. A nosaltres el que més ens va interessar va ser com la televisió, com a mitjà, va aconseguir crear del no res un star-system. En un mes la gent més famosa d’Espanya eren uns xavals que concursaven en un programa de televisió. L’únic referent similar a aquest que em ve al cap és la gran pel·lícula d’Antonio Hernández, Gran Marciano, amb els participants de la primera edició de Gran Hermano, una pel·lícula meravellosa. Avui en dia ja no tindria cap mena de sentit fer un projecte com aquest, perquè ja no existeix aquest impacte i ja ningú sap qui són els concursants.

Anuncios

4 Respuestas a “ENTREVISTA JAUME BALAGUERÓ-PACO PLAZA

  1. Quina enveja Uri, m’encantaria xerrar amb aquests dos!

  2. Uo, no havia vist la resposta (hauria de marcar lo de recibir subsiguientes comentarios).

    Doncs sisisisisisisisi! tu avisa’m d’aquestes coses! i així aprenc de tu, mestre (modo pelota On/Off) XD

  3. PD: em guardo el link de l’entrevista a favoritos com a material pel treball 😉

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s