ENTREVISTA A L’ESCRIPTOR TOM SHARPE

LITERATURA PER LES MASSES

L’humor, tan subtil com àcid, que impregna les seves novel·les ha captivat a milers de lectors arreu del món. Amb 81 anys, el genial escriptor anglès Tom Sharpe acaba de publicar Els Grope, un nou i excel·lent exercici de sàtira literària.

Vaig llegir-li en una entrevista que quan treballava de periodista s’inventava tots els articles perquè així era més divertit. Ara que l’entrevistat és vostè s’inventa també les respostes?

Jo mai vaig fer entrevistes, era foto periodista.

Aleshores sí que s’inventa les respostes?

No, quan dono entrevistes sempre dic el que penso. I amb la fotografia el mateix. Durant el temps que vaig fer de foto periodista a Sud Àfrica, totes les instantànies que vaig captar eren espontànies, mai vaig dir-li a ningú que poses per la foto.

Per què va deixar la fotografia?

Vaig ser deportat de Sud Àfrica. Al govern d’aleshores, potser l’època més dura de l’Apartheid, no li agradaven les fotos que feia, que no deixaven de ser retrats de la realitat del país en aquells moments. Em van requisar i cremar 36.000 negatius. Em van empresonar i després em van deportar. No havia comés cap delicte, però, perquè t’engarjolessin, n’hi havia prou amb que el Ministre de Justícia digués que erets un comunista, encara que no ho fossis.

L’interessa la política?

No. Si el món avui en dia està com està és per culpa dels polítics.

Ha dedicat el seu darrer llibre, Els Grope, als seus metges catalans, i no deixa d’elogiar el nostre sistema sanitari.

Estic viu gràcies al sistema sanitari català. Vaig ser intervingut aquí d’una peritonitis, i tot va sortir perfectament. Recordo que vaig patir l’atac un diumenge a les tres de la matinada. Vaig trucar a la meva metgessa, la Montserrat, que va venir corrents a casa, em va injectar morfina i em va dur a l’hospital. Quan em vaig despertar estava a la unitat de cures intensives i quan vaig abandonar l’hospital, el cirurgià em va dir que si la Montserrat no hagués vingut tan ràpid probablement hagués mort en un o dos dies.

Té por a morir?

No,  ja tinc 81 i he viscut molt.

Veig, però, que els doctors catalans no l’han prohibit ni fumar ni beure whisky.

Els doctors no només no m’ho han prohibit sinó que m’ho han recomanat. Això sí, només puc fumar en pipa o puros i beure whisky.

No serà aquest el motiu per el que tant li agrada la sanitat catalana?

Quan vaig estar ingressat, el metge em va preguntar si fumava, i li vaig contestar que sí, però que només puros, i la seva resposta va ser que aleshores no hi havia cap problema. El que realment és nociu pel cos són els cigarrets. Els puros no porten cap element químic són cent per cent naturals. I el whisky és bo pel cor.

Està satisfet amb la vida que ha tingut?

Sí, he fet moltes coses al llarg dels anys. Vaig estudiar a Cambridge, després vaig estar a la Marina anglesa i més tard vaig viure a Sud Àfrica, on vaig fer de foto periodista, però abans també havia estat fent feines de caire social. Vaig treballar en un hospital en una zona propera a Johannesburg amb gent que tenia tuberculosis. M’ocupava d’anar a casa dels malalts per procurar que seguissin el tractament. Hi ha una escena que mai oblidaré. Era en una zona de barraques. Vaig entrar a una casa on hi havia una dona amb tuberculosis estirada al terra, morint-se, i al seu costat una altra dona cuinant i un nen petit que jugava. Per aquella mateixa època em van convidar a una festa plena d’esnobs. Se’m va acostar una persona i em va preguntar a què em dedicava i li vaig explicar. Sap quina va ser la seva resposta. ‘La tuberculosis serà la salvació de la raça blanca a Sud Àfrica perquè acabarà matant a tots els negres’. Maleït bastard”.

Va ser l’estar en contacte amb aquesta pobresa el que va fer que es decidís a escriure. Perquè tot i que la seva literatura té molt d’humor, aquest és molt satíric i amb un rerefons de crítica social.

No. Sempre vaig voler ser escriptor però aleshores intentava escriure literatura, diguem-ne, seriosa, però, sincerament, no era gaire bo. El canvi es va produir quan em vaig casar amb la Nancy. Em van deportar a Anglaterra i no tenia diners perquè m’havia gastat tots els meus estalvis en judicis i advocats. La Nancy va marxar un temps a Estats Units, i mentre ella estava fora vaig escriure el meu primer llibre, Assemblea Sediciosa, en només quatre setmanes. Després vaig tenir la sort que l’editorial la va acceptar.

La crítica mai se l’ha acabat de prendre seriosament perquè considera que és un autor humorístic, però, com ja hem comentat, totes les seves novel·les tenen un rerefons social molt crític.

És així, però crec que estaria malament que fos jo qui digués que en el fons sóc un escriptor seriós i políticament satíric. A més, jo no escric per la crítica, jo escric per la gent normal i corrent.

Així, encara que sigui en el sentit més romàntic del terme, sí que té quelcom de comunista.

No, simplement m’he de guanyar la vida. Quan vaig començar a escriure guanyava 60 lliures al mes donant classes a Cambridge. M’havia acabat de casar i tenia que guanyar més diners. Vaig escriure el meu primer llibre i a partir d’aquí la meva carrera com escriptor es va enlairar.

Els hi ha que l’han acusat de masclista per aquest darrer llibre, quan ens narra la història d’una família matriarcal, on les dones, encara que les retrata molt lletges, són les que porten les rendes de la casa.

Tonteries. A l’inici del llibre ja s’explica tot. Comença amb la història d’una dona, la Ursula Grope, que de tant lletja cap home vol estar amb ella. Fins que un dia es topa amb un víking que deserta perquè es mareja a la mar. Com que el víking, tot i ser un barbar, no la vol violar perquè és molt lletja, ella el segresta. A partir d’aquí explico la història de la família al llarg de diferents generacions, fins que, ja en els nostres dies, apareix la figura de l’Esmond Wiley.  En realitat el llibre el formen dues històries que vaig escriure per separat, la de les Grope i la de l’Esmond Wiley. No estaven escrites per estar al mateix llibre, però vaig adonar-me que si les unia, la novel·la sortint podia funcionar.

Aquest és el tercer llibre que ha escrit a Catalunya. Com va aterrar a Llafranc?

Vaig venir farà uns 20 anys. S’havia fet una pel·lícula de la meva novel·la Wilt, horrorosa per cert, i vaig venir a Barcelona a veure l’estrena de la pel·lícula. Feia anys que vivia en hotels a Anglaterra, i la veritat és que estava una mica cansat, perquè mai m’hi acabava de trobar a gust. Li vaig preguntar a la meva agent literària, la Carme Balcells, si coneixia per aquí algun hotel que estigués bé. Em va recomanar un, a prop d’on ara visc, el vaig anar a veure amb la Nancy, ens va agradar i ens hi vam quedar una nit, i una altra, i una altra. Al final hi vaig estar cinc anys. Allà vaig escriure Les Beques Boges i L’Ovella Negra, però continuava sense sentir-me a gust, fins que finalment vaig trobar aquesta casa. Una autèntica ganga. Només em va costar 200.000 euros i fins i tot té un ascensor. Aquí, finalment, he trobat la tranquil·litat necessària per escriure.

Com és la vida quotidiana d’un escriptor com vostè?

Ben normal. Em llevo aviat pel matí i escric. Havent dinat faig una migdiada, una costum que ja tenia a Anglaterra, i a la tarda o bé torno a escriure o repasso el que he escrit pel matí o bé llegeixo. Sopo i veig una estona la televisió. Això sí, set dies a la setmana, a la meva agenda no existeixen ni els dissabtes ni els diumenges.

El seu primer llibre el va escriure en només quatre setmanes. Segueix trobant fàcilment la inspiració?

No escric tan bé com ho feia anys enrere. Es té la creença que com més gran ets tens més coses a dir, però això no significa que escriguis millor. En el meu cas, els meus llibres cada vegada són més curts.  De totes maneres tinc 81 anys i continuo escrivint cada dia. Segurament quan em morí estaré escrivint.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s