ENTREVISTA A PASCAL COMELADE

COM UNA PEDRA RODANT

Únic i inclassificable, després de més d’una seixantena d’àlbums publicats i haver col·laborat amb noms com PJ Harvey o Robert Wyatt, Pascal Comelade diu que és amb Friki Serenata, la seva nova obra, que ha aconseguit  enregistrar el seu millor disc.

És sabut que et costa parlar de la teva música.

És cert. Em resulta gairebé impossible. Aquesta és una època curiosa i difícil. Per primera vegada em sento anacrònic. A tot arreu el que impera és el techno i l’electrònica. Sembla que Friki Serenata sigui una cosa del passat, però de quin passat? D’ahir, d’abans d’ahir o del segle XVIII? Em sento fora de joc. Penses que pot ser cosa de l’edat?

I tu?

A mi no m’interessa la manera de produir i consumir la música actualment. Es pot gaudir de la música escoltant techno pel mòbil al carrer? És com el Youtube. Hi ha algú que ha penjat un trosset d’un concert meu a Reus gravat directament de la pantalla del televisor. És increïble, quin anàlisis puc fer d’això? Potser sí que sigui un problema generacional.

Has comentat, però, que aquest és el disc del que et sents més orgullós.

Exacte. És un disc que l’hem gravat en directe seguint la filosofia que la primera presa és la bona, sense cap tècnic d’estudi ni limitació horària i sense dependre de ningú.

Quina relació hi ha entre Friki Serenata i el cineasta Ted Browning?

És el meu particular a la seva pel·lícula Freaks. Sempre m’ha interessat tot aquest món underground, en certa mida relacionada amb l’escena del music hall, el cafè concert i el cabaret. Un món paral·lel a l’espectacle oficial. Tot això va desaparèixer als anys 50 i 60, amb la irrupció de la ràdio. Potser l’últim lloc en què es podia veure aquest tipus d’espectacle i aquest esperit va ser la Bodega Bohemia a Barcelona.

La teva música sempre ha estat molt influenciada per aquest món.

Hi he tingut una relació permanent. Però no sóc l’únic, n’hi ha d’altres i molt més coneguts, com el Tom Waits. Però no és una qüestió de nostàlgia. Tot aquest món és el que més s’apropa a la meva manera d’entendre la música

Tot i així sempre t’has definit com un rocker.

Sí, però del rock del anys 50, 60, i 70, quan el rock encara conservava la seva essència. A partir dels 80s el rock es va convertir en música global, en pop. I avui en dia amb l’Internet, els festivals, és totalment diferent. Ara anar a un concert de rock és com anar a missa. Massa gent. Quan puges a un escenari et consideren un líder o un símbol. El festival de Woodstock va començar a matar el rock.

Quin va ser el disc que va provocar que et volguessis dedicar a la música?

Un disc no, va ser un concert. Als anys 60 a la Catalunya Nord gairebé no hi havia concerts, però amb 12 o 13 anys vaig poder anar a veure a un pianista de blues anomenat Memphis Slim i va ser com una revelació. A partir d’aquell moment em vaig tornar boig per el rock. No parava de comprar-me discos. Van aparèixer els Stones i la malaltia va empitjorar. Quan ets un melòman de la música vols tenir-ho tot.

Quina ha estat la darrera adquisició que has fet?

M’has agafat en un moment en què m’he tornat a obsessionar per l’obra dels Small Faces. Però va per èpoques. L’any passat la meva gran passió era el blues. Però després cada dos o tres anys faig neteja i em desprenc d’un munt de discos i acabo quedant-me sempre amb el mateix, amb els clàssics: els Rolling Stones, el proto-punk de Detroit amb bandes com MC5…

Ara es paguen autèntiques fortunes per alguns dels teus primers discos en vinil.

Sí, és cert. He vist que per algun d’ells elpreu de sortida a Ebay era de 350 o 450 euros. Però és normal, el món del col·leccionista de discos sempre ha funcionat així. Jo em puc tornar boig buscant un disc.

Què és el màxim que has pagat per un disc?

450 euros segur que no. Crec que tots els que patim aquesta patologia somiem amb el mateix: trobar per un atzar a un mercat de segona mà un disc que costa 450 euros i que només ens demanin 5.

Aquest patologia per la música, com tu l’anomenes, és potser un dels motius pels que t’agrada tant fer versions?

És possible. Però amb això de les versions em sento més a prop del món del jazz, on és molt més habitual que els músics facin versions d’altres. Al rock no es van començar a fer versions fins a la dècada dels 80. Abans era molt estrany, només el Bowie va treure el disc de versions Pin Ups, i algú que fes versions instrumentals com les que jo faig era gairebé impossible de trobar.

Com a intèrpret et sents més a prop del jazz que del rock?

En l’actitud sí, però hi ha el problema de la tècnica. Hi ha una trista realitat i és que hi ha un cert tipus de música que tu no la pots tocar si no tens certa tècnica, com el jazz o la música clàssica occidental. Seria ridícul i impossible plantejar-me una col·laboració amb músic d’aquests gèneres. Musicalment sóc un paio limitat. Tinc certa cultura musical, perquè porto quaranta anys escoltant tot tipus de música, però escoltar no té res a veure amb la pràctica. Des d’aquest punt de vista sóc com qualsevol músic punk.

En canvi sí que has col·laborat amb grans noms del món del rock com el Robert Wyatt o la PJ Harvey.

Però la vida és així, vas coneixent gent i vas fent. Són converses de bar que acaben en col·laboracions. Tot fruit de l’atzar. Vaig conèixer a la PJ Harvey a París perquè jo coneixia a l’Eric Drew Feldman, que era el seu teclista i abans ho havia estat del Captain Beefheart. Va haver-hi bona sintonia i vam col·laborar, des d’aleshores cada Nadal ens enviem una postal felicitant-nos les festes. Però fa uns dies vaig rebre un correu d’una mestra d’escola d’un petit poble dient-me que volia muntar un cor a la seva escola i em va demanar ajuda. Si puc també ho faré.

Vaig llegir que la Madonna t’escoltava al camerino abans dels concerts.

Quina Madonna, la Santa Madonna? No ho sé, però crec que no col·laboraria amb ella. Amb tota la gent que he col·laborat hi ha una connexió i una manera d’entendre la música des d’una perspectiva molt semblant.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s