ENTREVISTA A MIQUEL CALÇADA

Com el personatge creat pel Jules Verne, en Miquel Calçada fa temps que volta pel món. El seu objectiu no és guanyar cap aposta, sinó trobar catalans en el indrets més recondits del planeta en un programa, l’Afers Exteriors, que aquest dijous arriba al final de la seva cinquena temporada.

Imagino que un dels comentaris que més deu d’escoltar és, “quina sort poder viatjar pel món per la patilla”.

MIQUEL CALÇADA Sí. És un comentari que m’han vingut fent des de la primera temporada de l’Afers Exteriors. Però és una de les servitutds amb les que he de conviure. De la mateixa manera que la gent que fem televisió hem de conviure amb el fet que ens coneguin a tot arreu.

Al finalitzar la tercera temporada de l’Afers va declarar que ja estava cansat de viatjar i no continuaria amb el programa.

MC Sí. Però en aquells moments va caure un llibre a les meves mans, Els Menorquins d’Algèria, que em va portar a aquell país i descobrir una història que em va semblar molt interessant. Vaig creure que seria una llàstima no poder explicar-la.

Quants països ha visitat?

MC Estarem al voltant dels 60 o 70 països. Crec que hi ha vora de 200 països, però practicament hem cobert tot el món.

Aquest dijous finalitza la cinquena temporada. Continuarà?

MC Podríem. Ens ha sorprés la bona acollida que ha tingut aquesta última temporada. A més, ara hi ha una florida d’aquest tipus de programes.

TVE amb Españoles en el Mundo, Telemadrid amb Madrileños por el Mundo, Tele 5 amb Dutifrí, Cuatro amb Callejeros Viajeros… Ha creat escola.

MC No existeix un copyright. Ara, hi ha una inspiració? Sí. Si compro una taula i darrera hi poso una pantalla i vaig donant les últimes notícies, algú em podria dir, “vostè està fent un Tele Notícies”. Sí, però aquell és el seu i aquest el meu.

Diuen que la còpia és la millor mostra d’adulació.

MC A mi el que em sap més greu és que amb alguns dels que han fet programes semblants ens coneixem i no m’han trucat per dir-me, “m’ho he passat molt bé veient el teu programa i ara en faré un de similar”. La gent no truca, però no passa res. En tot cas, tot això deu significar que ho estem fent bé.

Després de voltar el món i tornar al Born, a quin país marxaria a viure?

MC Jo visc al país on vull viure. Però si no pogués viure aquí, intentaria viure pel voltant, ja fos a Itàlia, alguna illa de la Mediterrània, al nord d’Àfrica: Algèria, Egipte, Marroc o fins i tot a Israel o Palestina. Abans pensava que això de la cultura de la Meditarrània era fer volar coloms, però existeix.

Hi ha algun viatge que l’hagi colpit especialment?

MC Albània. Segurament pel fet que és un país que està a Europa, on tots són blanquets com nosaltres, però on hi ha molta misèria.

L’ha sorprés la quantitat de catalans que hi ha pel món.

MC No. Però quan vam començar el programa la intenció no era mostrar la quantitat de catalans que hi ha al món, sinó que era apujar l’autoestima de l’espactador, mostrant que hi havia catalans pel món excercint la seva catalanitat desacomplexadament

Com més viatja més català es sent?

MC Si algú em volia fer creure que el nacionalisme es curava viatjant, no calia perquè ja ho sabia. Jo no sóc nacionalista, sóc, com tothom, nacional. El que passa és que alguns ens volen fer creure que les nostres reivindicacions són radicals. Després de tants viatges em reafirmo en la idea que necessitem tenir un estat propi per anar pel món de la manera que som i no de la manera que alguns diuen que som.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s