Archivo de la etiqueta: Arròs Covat

ENTREVISTA A JUANJO SAEZ

Creador de la nova sèrie de televisió de culte, Arròs Covat (Canal 33), Juanjo Sáez està considerat com una de les figures més destacades de l’actual escena cultural alternativa de Barcelona. Un honor que ell és pren amb la ironia que caracteritza la seva obra.

Què n’opines d’això de ser la nova estrella de la cultura indie de Barcelona?
JUANJO SÁEZ Em sembla bé (riures), què vols que digui, però no crec que sigui del tot veritat. Tinc una vida molt tranqui-la i en cap moment no em sento dins de l’univers de les estrelletes. A Sant Jordi ve força gent perquè els firmi llibres, per saludar… però sóc un dibuixant, res més que això. No sóc actor de cinema ni cantant.
Arròs Covat és la teva primera incursió en la televisió. Com t’arriba l’encàrrec de la sèrie?
JS A la productora on col•laboro tenien un projecte de sèrie ja firmat amb TV3 que no terminava d’arrancar. Als de la tele no els acabava d’agradar ni el plantejament ni els guions, i Aitza Serra, la cap de la productora, i a Sergi Casamitjana se’ls va ocórrer trucar-me per veure si els podia ajudar a tirar endavant la història abans de deixar-ho definitivament. Així va ser com va començar tot.
Qui és Xavi Masdeu?
JS Un noi de 30 anys que va tenir el seu moment de glòria als vint-i-pocs i ara es sent atrapat en la rutina. Per a mi representa molt bé la ressaca dels 90 a Barcelona. Tots havíem de ser grans i al final es va quedar en no res.

Què hi ha de Juanjo Sáez en Xavi Masdeu?
JS Força. En molts aspectes la sèrie és una paròdia de mi mateix. Però també hi ha molt d’amics i de situacions que he vist en d’altres. Res fora del normal, això és el que fan tots els guionistes. Si vols que el personatge tingui sentit l’has de basar en allò que coneixes, si no se li veu el llautó.

Els teus dibuixos no tenen cara!
JS És una forma molt pràctica de treballar l’animació, estalviant molta feina. És un recurs que ja usava abans, com una forma de treballar els personatges i convertir-los en quelcom més arquetípic i universal. Sense cara en Xavi ens pot recordar a nosaltres mateixos o a l’amic aquell proper i perdedor.

El teu estil em recorda al de Mariscal. He dit cap bajanada?
JS Mariscal és una de les meves principals influències. Per a mi Mariscal representa la llibertat, fer el que em doni la gana. Per crear s’ha de ser lliure. Mariscal és un geni. Ara molts el critiquen, però en el futur es veurà com el que és, un dels més grans. Ara no tenim artistes com Picasso tenim el Mariscal. El món ha canviat molt.

En el teu llibre El Arte hi trobem moltes crítiques al món artístic de Barcelona. Però, què criticaries de tu mateix?
JS Si començo no acabo. Sóc un pupes, em queixo per tot. Sóc molt mandrós per fer segons quines coses. Només faig el que m’agrada, sóc molt poc coherent, em contradic a mi mateix constantment. Mai repasso els meus llibres. Crec tenir sempre la raó…

Aquest era un llibre sobre converses imaginaries amb la teva mare. Què pensava ella del teu art?
JS Doncs mai ho vaig saber. No sé, crec que, tot i el llibre, mai el va acabar d’entendre del tot. Però això no era l’important, per a mi només era una qüestió d’amor. Era una forma d’apropar-me a la meva mare en un moment en què ho necessitava molt. Volia explicar-li qui era i que em conegués millor. Era una forma de fer-li veure quin era el sentit de la vida per a mi, i compartir-lo amb ella.

Què és l’art?
JS Emoció. Una forma d’explicar i transmetre les emocions. Per a mi si no hi ha emoció no és art. Però només és la meva opinió.

Segueixes sense tenir telèfon mòbil?
JS Sí, malauradament per a la resta, no tinc mòbil. Reconec que és una excentricitat, però sóc molt maniàtic amb això.