Archivo de la etiqueta: Gerard Quintana

ENTREVISTA A GERARD QUINTANA

Icona de la generació del rock en català, després de la separació dels Sopa de Cabra Gerard Quintana va allunyar-se voluntariament del rock, per mostrar-nos la seva faceta més intimista. Quatre discos després el cantant gironí torna a reinventar-se amb De Terrat En Terrat.

Si el cantant Gerard Quintana, com anuncies al disc, ha mort, amb qui estic parlant?

GERARD QUINTANA Amb el nou Gerard Quintana. Hi havia un frase de Chateaubriand, que obre El Llibre de les Il·lusions del Paul Auster, que deia alguna cosa com que la tragèdia de l’home és no adonar-se que un vida conté moltes vides. Podria seguir sent l’excantant de Sopa de Cabra però vaig triar un altre camí.

Et vas passar a l’altre extrem, de cantant de rock a cantant intimista.

GQ Exacte. I ara, després de tres discos de caire intimista, he volgut deixar de parlar de les coses que em ressonen a dintre. Per això havia de matar el Gerard Quintana com a cantautor intimista i com a centre de la història. Ara sóc un observador del que tinc al voltant. Per això en el concert de presentació del disc vaig dir allò que no estic mort, sinó que estic al cel.

Els cantants de rock sou propensos a crear alter egos per després matar-los. Com David Bowie i el seu personatge Ziggy Stardust.

GQ Sí, o un exemple més proper encara. A l’homenatge a Umpah-Pah que s’ha publicat recentment, al darrere hi ha l’esquela de l’Adrià Puntí feta per ell mateix. La meva mort va ser una idea de l’Albert Pla, que ha produït el disc. Estàvem parlant precisament d’això, de personatges, i a més, va donar la casualitat que es va morir el Michael Jackson. l’Albert fins i tot volia rodar un vídeo de la cançó “Al Cel”, que fos el meu enterrament i on acabés pujant al cel.

Veig que no ets supersticiós.

GQ No. Encara que a casa sí que han tingut algun disgust. Però bé, ja tinc la cançó feta per quan mori.

El disc és un retrat de la Barcelona del 2009. Què en penses de la ciutat?

GQ M’agrada el que pot arriba a ser més que el que és ara. Però li veig moltes possibilitats. A Barcelona hi ha un gran ambient de canvi i creativitat, però ens falta saber mostrar-ho. La gent jove de fora ve aquí a festivals a veure grups dels seu país. Tenen sol, platja, cervesa més barata, però ningú no els mostra el que es fa aquí.

Creus que, molt especialment en l’àmbit musical, tenim complexa d’inferioritat?

GQ Sí, i molt gran. Però són uns complexes absurds, perquè en el món de la globalització, precisament el que s’està valorant més és la denominació d’origen.

Al disc hi ha una gran varietat d’estils, fins i tot una rumba i un reggaeton. És el disc en què més t’has divertit gravant-lo?

GQ M’ho he passat bé amb tots, però aquest sí que té aquest esperit de no deixar cap porta tancada. L’Albert ha estat un bon còmplice. Quan tens una idea per una cançó sempre tens tres opcions: la convencional, l’agosarada i la bogeria. Ell sempre tria la bogeria. Encara que he de deixar ben clar que l’Albert, tot i que dóna aquesta imatge esbojarrada, és una de les persones més pencaires que he conegut.

Aquest nou Gerard Quintana que presentes amb De Terrat en Terrat, tindrà llarga vida o el mataràs aviat?

GQ Tindrà tres discos, aquest i dos més. Quan vam acabar amb Sopa, em vaig platejar i ara què. I fruit d’aquesta reflexió van sorgir els meus primers tres àlbums en solitari. I ara aquesta nova faceta d’observador i cronista m’agrada, així que li donaré, com a mínim dos discos més.

Quantes ofertes heu tingut per tornar amb els Sopa de Cabra?

GQ Unes quantes. Hem parlat però crec cap de nosaltres vol tornar a formar part d’un projecte estable que es digui Sopa de Cabra. Si fem alguna cosa serà puntual. El 2011 farà 25 anys que vam formar els Sopa, 15 del concert del Sant Jordi i 10 de la separació del grup, ja veurem…

Anuncios